Combinació de vies que dóna com a resultat una interessant escalada amb un inconfusible sabor clàssic. La primera part, corresponent a la via Tatanka Yotanka, transcorre entre una fissura i un petit diedre, totalment equipada i amb roca d’allò més discreta. En canvi, el segon tram ascendim per la xemeneia que es troba des-equipada però que ofereix bones possibilitats d’auto-protecció. En definitiva, una combinació prou distreta i ràpida de fer, ideal per un matí d’estiu a l’ombra o per una tarda la resta de l’any.
- Via: Combinació Tatanka Yotanka-Xemeneia Oest
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 125 metres
- Exposició: Baix al tram de la Tatanka Yotanka i alt per la Xemeneia Oest
- Compromís: Baix
- Equipament: La Tatanka Yotanka es troba totalment equipada amb material divers, en canvi a la Xemeneia només trobarem un clau abans d’entrar-hi. En principi hi havia un altre a la meitat del llarg però se’ns va quedar a les mans.
- Material: 12 cintes exprés, un joc de tascons o friends i bagues per savines.
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Quan estem més o menys a l’alçada de l’Agulla del Contrafort haurem de prendre un corriol bastant embrossat que ens menarà al peu de via.
L1(V/A1)
La via s’inicia per una fissura molt marcada a l’esquerra de l’agulla. Després d’uns primers metres senzills ens trobem amb les primeres dificultats. Fem un pas en A1 i després continuem resseguint la fissura/diedre fins arribar a la primera reunió. La roca en aquesta primera tirada està molt trencada, sobretot els primers metres, pot ser possible fer-la tota en lliure, però la roca no dóna gens de confiança. 25 metres.
L2(V-)
En aquesta segona tirada la roca millora bastant, tot i que no hem de baixar la guàrdia. Sortim en diagonal a l’esquerra a una placa inclinada per després tornar a la dreta a buscar una fissura evident. La fissura ens mena al peu d’un curt diedre vertical, amb bona presa i molt assegurat. Un cop superat sortim de nou cap a l’esquerra per terreny tombat fins que arribem a la feixa. Fem la reunió a un arbre. 35 metres.
L3(IV+)
Anem a buscar la xemeneia que tenim davant. Pugem per una placa inclinada fins que quedem enfront de la xemeneia. Just a l’inici d’aquesta hi ha un clau. Un cop a dins anem guanyant metres sense massa angoixes fins que arribem a l’alçada d’una fissura que ens queda a l’esquerra. Just a l’inici d’aquesta hi havia un clau que se’ns ha quedat a les mans. Tot i això es pot protegir molt bé amb tascons. Escaleu la fissura en bavaresa sortint de l’encastament fins que aquesta s’acaba, és genial!! Un cop acabem amb la fissura ens tornem a ficar a la xemeneia, ara podem progressar molt bé en X. Arribem a un arbre que podem llaçar i després queden uns metres fàcils fins al coll. Fem la reunió a un altre arbre. 45 metres.
L4(V)
El darrer llarg és una curta però bonica escalada en placa sobre preses cantelludes que ens mena al cim de la Savina Superior, en el trajecte trobarem tres expansions per assegurar la tirada. Farem la reunió al cim on trobarem una instal·lació pel ràpel. 20 metres.
Descens:
Un ràpel des del cim per la vessant sud-est.
El que més m’ha agradat:
- Bonica xemeneia de la tercera tirada amb regust 100% clàssic. Intenteu escalar la fissura en bavaresa sortint de l’interior de la xemeneia.
- Darrera tirada curta però molt agradable.
El que no m’ha agradat tant:
- La roca de la primera tirada és molt cutre, sobretot els primers metres. Aneu amb compte!!